Que n’és de fàcil educar els fills dels altres!.
I, per il•lustrar la idea que porta comprimida aquesta afirmació, reproduiré una situació quotidiana.
L’escena acostuma a anar així:
Tot dinant, algú (a partir d’ara, home normal) explica amb humilitat un problema domèstic, d’aquells que tothom qui té fills, pateix més o menys en silenci.
I just quan el nostre home normal acaba d’exposar el seu neguit, de sobte, ocorre la transformació.
Igual que li passava al Dr Slump, aquell conegut/company de feina/amic d’un amic i amb poques habilitats comunicatives, en olorar la debilitat (en forma de problema casolà) del nostre home normal, veu a la seva Srta Yamabuki particular i es transforma, de cop, en doctor honoris causa en Pedagogia Avançada per la Universitat de La Vila del Pingüí.
I el tio (a partir d’ara, home anormal), igual que li passava al pare de l’Arale, es creix tres pams, i comença a repartir consells a tort i a dret, passant de l’educació dels teus fills a com invertir a futurs a la borsa brasilera, en un obrir i tancar d’ulls.
I fins i tot li canvia el pentinat.
I els cabells se li engominen com per art de màgia.
I cada cop fot més basarda.
Jo, per fer suportable l’escena, cada vegada que em passa això, m’imagino un corb ben negre passant pel mig, una bombolla inflant-se i desinflant-se al nas del nostre home anormal, i moltes tifes (evidentment de color rosa i amb ulls i boca) escampades pel terra.
I si amb això no en tinc prou, crido a dos amics policies (un de blanc i un de negre) que sempre estan ocupats perseguint a la nena de les ulleres, perquè se l’enduguin ben lluny.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 