A vegades em plantejo que tot anava millor quan això que ara escric, vagava camuflat pel meu inconscient.
I ara, què en faig de tot això?
Algú em pot dir com ho paro?
És com si, durant anys, totes aquestes històries haguessin estat esperant el moment precís per agafar les regnes dels meu cos, i ara, cada nit em segresten, m’emmanillen a l’ordinador, i s’escriuen elles soles.
Recordo exactament el moment precís en que vaig perdre el control sobre elles.
Va ser aquest estiu.
Diumenge 24 de Juliol.
Mentre la família es quedava a la piscina, vaig anar tirant a fer el dinar.
I allà entre els macarrons, el pollastre, la farina i el banyador mullat, el primer escrit va agafar el mòbil i va començar a escriure’s.
I pitjar aquell “Enviar” va provocar una reacció en cadena al món conscient, que va acabar obrint alguna porta de les que tenim ben amagades i només s’obren cap a dintre, i des d’aquell moment, un corrent permanent d’aire fresc manté la porta un pèl oberta.
I ara, cada nit m’obliguen a escriure alguna cosa. Amb més o menys gràcia, a vegades encertat, no sempre enginyós, sense poder evitar repetir-me, algun dia fora de to i d’altres massa ensucrat.
Però no n’entenen de crítiques. Són insaciables, i cada dia en volen més.
I, per fotre-m’ho més difícil, a sobre cada dia en Josep Giró provoca a les que estan esperant el seu torn (com bèsties afamades fent cua a la carnisseria) amb la seva il•lustració, que només fa que augmentar l’ego de l’escrit de la nit anterior, i l’enveja i la impaciència de les diferents opcions que lluiten per sortit a l’endemà.
I ara, què en faig de tot això?
Algú em pot dir com ho paro?
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 