Portem el dubte cosit a l’ànima.
Naixem amb el dubte del perquè, i morim amb la incertesa d’un quan.
I enmig d’aquest entrepà existencial, hi trobem tots els petits dubtes que ens farceixen el dia a dia.
Dubtes sobre quin és el camí correcte (si n’hi ha).
Sobre les nostres capacitats.
Sobre què ens regalarà el futur.
La nostra salut i la dels nostres.
El món que ens ha tocat viure.
I amb cada un d’aquests dubtes, connectem amb el dubte primari, i amb el pas del temps tot s’acaba barrejant, i les jerarquies es difuminen amb tanta inseguretat i indecisió.
La millor solució que he trobat a aquest joc dels mots encreuats que anem omplint amb els anys, la tenim al 6 vertical: Donar (a una cosa) un valor relatiu, no absolut. De dotze lletres.
Relativitzar.
Quan el dubte ens neguiteja i comença a paralitzar-nos, és el moment d’anar a agafar el bolígraf, i escriure amb la màxima sinceritat possible, la resposta de la 6 vertical.
I escriure-la amb lletra precisa, intentant tapar els forats d’on beuen tots els petits (i no tan petits) dubtes que tenim cada dia.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 