Puja al terrat i seu amb els peus penjant a l’abisme.
És tan feliç, que no creu que pugui ser-ho més. I això l’ha fet pensar que suïcidar-se ara, seria una bona manera de deixar aquesta vida en el millor moment.
Mira cap avall, calcula on cauria si decidís tirar-se, i es mou un metre cap a la dreta per no caure just a l’entrada de l’edifici.
Tampoc vol tocar la pera a tots els veïns, i que ningú pugui entrar ni sortir de l’edifici fins que aixequin el cadàver.
Obre el paquet de Malboro, i decideix que en fumarà un i es llançarà.
Fa tants anys que no fuma -va arribar a fumar tres paquets al dia-, que les primeres calades tenen un gust repugnant, però segueix fumant per allargar l’instant, ja que quan se l’acabi s’acabarà tot.
En el moment més feliç de la seva vida.
Un final sublim.
Però quan li queden només dues o tres calades, apareix pel terrat el veí del quart, que en veure’l, comença a córrer i salta al buit just un metre a la seva esquerra.
No pot evitar mirar cap avall i veure el cos just davant de la porta d’entrada de l’edifici. Ara ningú podrà entrar ni sortir fins que vingui el jutge de guàrdia.
Què hi farem, el veí del quart li acaba de destrossar el moment més feliç de la seva vida. Així que s’encén una altra cigarreta i calcula si quan s’acabi el paquet, ja hauran retirat al cadàver per poder anar a l’estanc.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 