Avui que l’obertura de la primera finestra del calendari d’Advent dóna la benvinguda al mes del Nadal, m’agradaria mirar aquestes festes amb la mateixa cara de sorpesa amb la que els meus fills es menjaran, durant els propers vint-i-quatre dies, la petita porció de xocolata que cada vespre anirà mutant de forma.
Perquè la sorpresa no està en l’objecte, la sorpresa depèn dels ulls (i de la ment) dels que saben mirar com s’ha de mirar.
I mentre els nens en tenen prou amb una petita porció de xocolata per esbombar la seva emoció a tort i a dret, els adults ens passem el Nadal comprant regals inútils amb l’obscè ticket-regal enganxat amb cel·lo, ben visible, fent de notari de la nostra incapacitat per oferir res que no sigui material.
Ara que encara hi som a temps, podríem d’una vegada per totes, deixar de pervertir les festes amb l’obligatorietat dels regals.
I explicar-nos acudits.
Abraçar-nos tots i fer una foto. I després fer-ne una còpia per a cadascú.
Demanar-li a l’avi que t’expliqui aquella història que ara ja te la saps millor que ell.
Regalar un dibuix.
Que els nens recitin els seus poemes tantes vegades com vulguin. I que ningú els faci callar ni els hi faci treure les sabates per pujar-se a la cadira.
Escriure un relat i llegir-lo a les postres.
I que l’únic ticket-regal que vegem aquest Nadal sigui d’abraçades, d’absències, de rialles, records, xemeneies que no s’apaguen, cançons mal cantades, inacabables partides de bingo havent dinat,
molt soroll,
algun silenci,
llàgrimes d’amagat a la cuina,
perdó,
d’acord,
què tal si passem pàgina.
I expliquem-nos acudits,
que ja ningú n’explica
i això sí que és greu.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 