Es desperta tot suat. Un malson.
Decideix anar a beure un got d’aigua per calmar-se, però quan posa els dos peus a terra se n’adona que les cames no li responen, nota com se li fusionen amb el terra com si estiguessin farcides d’alguna substància molt pesada. O, per ser més precís, com si estiguessin fetes de boira.
Arrossegant-les com pot, aconsegueix arribar fins al lavabo, i quan mira cap al menjador veu un pallasso assegut al sofà. Un pallasso d’aquells que es veu d’una hora lluny que no és un pallasso dels que fan riure. És un pallasso dels altres.
No intenta ni cridar, perquè sap que no podrà. Tampoc fa l’esforç d’agafar el mòbil. No tindrà bateria. Al lavabo, es mira al mirall i com era d’esperar, aquest no li retorna cap imatge.
Unes pessigolles als peus l’obliguen a baixar el cap, i veu tot tipus de serps que es reprodueixen sense parar. I nota com alguna ja intenta pujar-li cama amunt.
Mentre beu l’aigua, sent com el pallasso comença a preparar tots els estris metàl·lics necessaris perquè una tortura sigui una bona tortura.
Se li cau el got quan les mans comencen a desfer-se-li, i algú ho celebra amb sorolloses rialles estrambòtiques que -en un altre moment- li haurien posat els pèls de punta.
Com pot -ara ja se li estan podrint els braços- aconsegueix arribar al llit, i tornar-se a dormir just en el moment que el pallasso entra a l’habitació.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
Lletres i Gargots 
Sempre he tingut malsons, sempre. No recordo tenir somnis bonics. Diuen que quan s’és molt patidor de dia, quan s’intenten controlar les emocions, surten per la nit. Doncs, això.
Un relat que retrata fantàsticament l’angoixa d’un malson, o d’una realitat esgarrifosa…
M'agradaLiked by 1 person