Cada dia
em desfaig una mica.
I les gotes de carn
taquen el terra,
i, com més ho intento netejar,
més s’embruta tot.
Cada dia
és un degoteig de carn
que deixem pudrint-se
per les cantonades,
fins que es fusiona amb l’asfalt.
Cada dia
està fet només de carn.
D’aquella carn que perdem,
i que mai més serà nostra.
Lletres i Gargots 