Pujo a l’autobús.
Saludo al conductor. Ni cas.
Trec la targeta, arrugada de portar-la a la butxaca. Tinc por que la màquina no l’accepti i haver d’intentar parlar amb el conductor. Per sort, la màquina fa el soroll que indica victòria.
A l’autobús no hi ha gaire gent.
De fet, només hi ha dues persones més, així que puc escollir entre seure sol, o seure amb un dels dos companys de viatge.
També puc quedar-me dempeus per no haver-me de decidir.
M’arrisco i decideixo seure.
Decideixo seure acompanyat.
La darrera elecció és amb qui sec.
Un dels dos bruteja.
L’altre és pitjor, fa pinta de fer pudor de net.
Il·lustació: Giroillustrator https://www.instagram.com/giroillustrator/
Veure més Relats il·lustrats per Josep Giró
Veure més Poemes i Relats Il·lustrats
cert!!
M'agradaLiked by 1 person
Oi que sí!!! 😉
M'agradaM'agrada