Hi ha dies que vols ser i no ets,
que vols ets i ets uts,
que vols corre i voles,
que vols vols low-cost
i el món està caríssim.
Hi ha dies que vols no ser i ets,
que vols riure i plores,
que plores i t’amargues,
t’amargues i t’amagues,
t’amagues molt però
un, dos, tres, Víctor.
Hi ha dies que t’adones
que no ets res més
que, avui,
un vint-i-nou de febrer.
