Una casa abandonada
amb un dit de pols
per escriure paraules no dites.
Una llista de la compra
enganxada a la nevera
que fot el ridícul,
i una cadira de fusta
que cau a trossos
se la mira amb vehemència.
Les sabatilles d’estar per casa,
servicials i simètriques
a la vora de llit,
semblen un gos
submís al pas del temps.
El diari del dia
d’un dia de fa molts dies,
obert a la taula de menjador
amb el sudoku a mig fer,
i el soroll de la porta tancada amb violència
pintat a les parets.
Llàstima que no recordo
qui era
quan vaig fugir d’aquest lloc.
Lletres i Gargots 