Quan érem el món

Quan el món
tenia gust a pega-dolça
i feia olor a xocolata desfeta.

Quan el món
ens regalava tardes per créixer a pams,
i ens crèiem,
sense dubtar-ho,
allò que només t’ensenyen els amics
que seguiran sent amics.

Quan el món
era un partit on tothom guanyava
i perdíem el temps de vista.

Quan el món
ens ensenyava
tot allò que es pot aprendre sense dolor.

Quan em donaves un fort cop a l’esquena,
i ben donat,
era millor que qualsevol abraçada.

Quan un matí a la piscina,
ofegava la realitat que ens esperava.

Quan el món
érem nosaltres.

Quan el món parava
per jugar una partida de cartes,
que sempre guanyaves tu.

 

Llegir més Poemes

Anar a la pàgina d’inici

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.