Naus perdudes
enmig d’un univers
podrit de silenci.
Òrbites indestructibles
que obliguen als planetes
a anar al psicòleg.
Aterratges d’emergència
buscant líquids
que ens emocionin.
Éssers humanoides
farcits de cables
i connectors USB.
Sentiments que hivernen
somniant un futur millor.
Ordinadors que no saben
escriure un poema.
Deu mil anys llum
ens separen.
La velocitat de la llum
busca un racó on plorar tranquil·la.
Efectes especials
que fan que semblem feliços.
Massa espai,
massa temps.
Em busco
i els radars,
ansiosos,
no em trobem
perquè estan buscant-se
a ells mateixos.
Lletres i Gargots 