Quan es posava de moda,
portàvem baldufes
que giraven més ràpid
que el món d’aleshores.
Portàvem motxilles sense rodes
plenes de llibres
amb rodes amagades.
Jugàvem en racons de patis
que ens van trair
amb nens amb les mateixes bates
amb les mateixes taques.
Apagàvem focs
que després hem aprés que no ho eren
i curàvem malalts amb injeccions sense agulla
mentre miràvem rellotges
també sense agulla.
Obríem llibretes noves
amb espirals perfectes,
fèiem punta al llapis
fins que es trencava
per tornar a fer-li punta.
I teníem la goma d’esborrar nova
esperant l’error.
Lletres i Gargots 