Veu: Mariona Casanovas i Olivé
Respiro
l’aire que el temps no vol.
Respiro
el temps que sobra,
l’aire que ahir ningú va voler.
Respiro
llocs que no recordo
humits de suor de sexe a granel.
Respiro amb ànsia
a veure si aconsegueixo silenciar
aquest plor que no para.
Són els pulmons
que se saben buits
d’aire.