Veu: Mariona Casanovas i Olivé
No és normal, a ple setembre, tanta calor.
Ni que ja tothom hagi deixat, de sobte, de ser amable.
Ni que ja ningú et miri als ulls quan t’ha de mirar als ulls.
No és normal que ja no hi hagi vells pel carrer,
asseguts a les seves cadires,
fent el contrapès necessari a la immediatesa d’allò que ja no existeix.
No és normal, que no sapiguem què dir-nos, ni com escoltar-nos.
No és normal viure isolats,
per després haver de connectar-nos tan artificialment,
que tothom fa veure que no se n’adona.
Per no patir més.
No és normal que el que mengem tingui gust (i tacte) de plàstic,
ni que els nostres llavis tinguin gust (i olor) a fum de cotxe.
Ja ningú explica acudits, perquè ningú riu.
Ningú crida,
ningú es desespera,
ja ningú perd el nervis.
I la gent ja no sua.
Ni amb aquesta calor que fa, a ple setembre.
Lletres i Gargots 