Quan acabi el confinament, m’aprovaré els pressupostos pel que quedi d’any (i de vida). Aquí els teniu:
Llegir un 30% més.
Construir-me un aeroport per aprendre a volar.
Crear un Ministeri dels Sentiments.
Que els únics Reis siguin els nens.
Que les joguines no tinguin colors.
Que les dones canviïn el món.
Que el cor tingui barra lliure d’emocions.
Que desgravi mirar als ulls.
Que l’amor no s’hipotequi.
Que els rics segueixin sense ser feliços.
Que els bancs només serveixin per parlar amb els vells.
Que només la por vulgui estar prima.
Que el PIB m’importi una merda.
Que l’exèrcit només sigui l’ex.
Que ens abracem cada nit
i el dia ens abraci a nosaltres.
Lletres i Gargots 