Els Sanitaris són Sant Jordis

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Va sortir de casa amb l’armadura posada, i va pujar al cavall acaronant-li el coll amb aquella tendresa que només es tenen els amics que junts n’han passat de tots colors i es deuen la vida (i aquest parell, fins i tot es devien coses més importants que la vida!, tot i que això forma part d’un altre conte que ja us serà explicat quan sigui el moment).

El cavall va fer un primer pas ferm i decidit just l’instant que Sant Jordi va començar a xiular. Li encantava fer els trajectes xiulant. Xiular demana d’una calma d’esperit que el feia sentir d’allò més bé, xiular requereix connectar amb alguna emoció distreta i profunda, i cedir-li l’aire perquè s’expressi. Potser per això, pensava, cada dia es veu menys gent xiulant pels carrers.

Tot i que sabia que anava a fer una feina que no seria fàcil, tenia l’estranya sensació que el seu lloc era allà dins. Com si tot el que havia fet durant els darrers anys adquirís avui tot el seu sentit. Sentia com si, paradoxalment, anar cap al perill el tranquil•litzés. Com si el perill de debò fos, en aquests moments, voler estar lluny del perill.

En arribar va deixar el cavall a fora, sense lligar. Els unien els sentiments i quan hi ha sentiments pel mig, les cordes no pinten res, només molesten. El cavall li va fer una mirada plena d’un “cuida´t” que va travessar l’armadura. Armadura que, per cert, Sant Jordi es va treure just abans d’entrar a l’Hospital (o al CAP, que l’Atenció Primària sempre és la gran oblidada, inclús als contes, i això és molt injust), ja que allà dins les armadures ara molesten més que mai.

–I l’arma? Quines armes tenia Sant Jordi? -us estareu preguntant ara mateix.
Doncs, ara més que mai, treure’s l’armadura abans d’entrar a l’Hospital, era també la seva arma més poderosa.

Il·lustracions:
Daniel Garcia Moragues: https://es-la.facebook.com/daniel.garciamoragues
Joan Pérez Carol: https://ca-es.facebook.com/espaiblanc
Jordi Juncosa: https://www.facebook.com/jordi.j.conesa
Judith Lansaque: https://www.instagram.com/artistlansaque/
Sergi Càmara: https://www.facebook.com/sergi.camara.5
Sílvia Morilla: https://www.instagram.com/sibilamorilla/
Marc Torrecilla (CARAM): http://www.marctorrecillas.cat/
Jaume Roig: https://jaumeroigilustracio.wordpress.com/
Tresa Calbó: http://www.tresacalbo.com
Lluís Cadafalch: http://cadafalch.net/
Roser Calafell: https://www.instagram.com/rosercalafell/
Ada Sinache: https://www.instagram.com/adasinache.ilustraciones/
Nerea Arco: https://www.instagram.com/nerea.arco/
Laura Soler Prats: https://www.instagram.com/pratsolejat/
Albert Riera
Berta Pons


Veure altres poemes amb el piano del mestre Acebedo

Veure més Poemes i Relats Il·lustrats

Llegir més Relats de Ficció


 

Anar a la pàgina d’inici

1 Comment

  1. És fantàstic!! M’ha encantat perque realment sóu uns heroïs. I no nomès ara per la pandèmia que sembla que ara esteu més reconeguts. Heu sigut sempre, sóu i sereu per sempre uns heroïs que vetlleu per tots nosaltres i Moltíssimes vegades posant en risc la vostra salut i la vostra pròpia vida. És molt trist que nomès es reconegui la vostra feina tan necessària en moments com aquest. 👨🏻‍⚕️👩‍⚕️👩‍🔬🧑🏻‍🔬👨🏽‍🔬🦸🏻‍♂️🦹‍♀️🌹🌹🌹🌹🌹🌹🌹

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.