La paraula que més he llegit el pimer dia que han pogut sortir els nens, ha estat INDIGNAT (així en majúscules). Intentem convertir-ho avui (jo el primer) en un REFLEXIU, també en majúscules:
-REFLEXIU sobre la necessitat de complir les normes. Totes. Aquí no hi ha discussió.
-REFLEXIU sobre les normes. És absurd el “café para todos” també en això. El mateix cafè descafeïnat, amb sacarina i llet d’avena per a tothom. I que no cremi.
-REFLEXIU sobre l’existència (perquè sovint ha semblat que no existissin) d’uns infants que porten més de quaranta dies tancats a casa. I també reflexiu sobre la inexistència d’accions pensades en ells (més enllà d’aquest no-pla que em porta a escriure això… i començant en diumenge, de traca).
-REFLEXIU sobre l’ús de les xarxes socials. La seva capacitat de generalització i linxament, sovint ens crea imatges que ens allunyen de la realitat global. Imatges que ràpidament compartim entre els nostres contactes (que ja ens hem assegurat prèviament que pensin com nosaltres), i que sempre culpen a l’altre i ens confirmen la nostra profecia. Intentem que les xarxes siguin ara més que mai unes bones xarxes de suport, amb el paper constructiu que això implica.
-REFLEXIU sobre el paper educatiu dels pares durant el confinament. Sembla que l’únic que ens preocupa dels nostres fills sigui que l’escola augmenti les hores de classes virtuals per Zoom com fa no sé quina escola (del fill de l’amic d’un amic). Com si no n’hi hagués prou ensenyant als nostres fills com sobreviure a una pandèmia! I, per cert, un respecte (i una mica d’empatia, que no costa tant!!!) pels professors, que entre la seva situació familiar, ERTOS i vés a saber quantes coses més, han d’aguantar-nos als pares fiscalitzant la seva professionalitat, també
durant el confinament.
En resum REFLEXIU sobre la duresa de més de quaranta dies de confinament, i les implicacions sobre la nostra salut que això implica, que sovint fem com si res però reconèixer la dificultat de la situació també serveix per ser conscients de l’enorme mèrit que tenim tots plegats.
Lletres i Gargots 