La foguera d’aquest any

Aquest Sant Joan necessito, més que mai, fer una foguera imaginària.
M’inventaré una foguera on hi càpiga tot el que vull tirar, i faré que sobri espai per tots vosaltres.
Serà una foguera sense foc, ja que les coses de les que em vull desprendre aquest any, no són coses i no cremen (tot i que, ara que hi penso, algunes sí que cremen, però només quan estan dintre meu).

-El primer que hi tiraré serà el calendari del març, de l’abril i del maig del 2020. No per oblidar aquest mesos (oblidar mai és una bona opció, quan parlem de dolor) sinó per fer-li saber al rei dels virus, que no li perdonem que s’hagi endut a tants dels nostres.
-També hi llançaré la pressa. Vull començar a viure lent per poder apreciar tot allò que es mereix ser apreciat, abans que deixi de merèixer ser apreciat.
-En aquest no foc, cremaré les carícies que no he gosat fer, ja sigui per por o per vergonya. Ho faré per demostrar-me a mi mateix (a veure si ho entenc d’una vegada, que ja soc grandet) que tot allò que no fem avui i ens pensem que podrem fer demà, es converteix en fum.
-Com en aquella distòpia a la que cada vegada ens hi acostem més, també cremaré uns quants llibres. Però només cremaré els llibres que ja no necessito i sé que ja mai més necessitaré, aquells llibres que m’han salvat tantes vegades la vida que ja formen una part inseparable del meu propi cos.
-Ja que hi som, aprofitaré per desfer-me de la saliva que utilitzo per llepar-me antigues ferides. Aquelles que paladegem en silenci, gaudint del regust a llàgrima vella i mandrosa, que no sap ni perquè l’han fet sortir.
-També cremaré les camises i les emocions que em van petites. Sí, igual que m’he engreixat i tinc tot de camises a l’armari que ja no em serveixen, també tinc unes quantes emocions que no sé ni perquè les guardo. Emocions que ja no són de la meva talla i quan me les poso, em fan mal perquè em tiren del camal dels records.

I per acabar, això és molt més fàcil, us diré allò que segur que no tiraré.
L’únic que tinc clar que no tiraré a la foguera aquest Sant Joan, són els amics que estaran avui amb mi mentre, mentalment, cremi tot això.
Ja que si puc cremar tantes coses aquesta nit, només és gràcies a ells.

Llegir més Reflexions

Anar a la pàgina d’inici