Arribo a casa després de la meva jornada laboral a l’hospital. Faig l’error d’engegar la televisió.
-Una entrega de premis (crec) a Madrid, amb 150 persones, entre elles el ministre de sanitat. Veig fotos de la Sra Arrimadas (i molts d’altres) sense mascareta. També veig la foto d’algú vestit de militar que no sé qui és (ni m’importa) sense mascareta. No hi ha distància social. M’assec. No m’ho puc creure. Vergonya i ràbia a parts iguals. Què deu passar pel cap d’aquests 150 éssers per anar a aquesta entrega de premis? No han pensat que hi ha gent que no pot ni anar a treballar per les mesures que han pres ells? No han pensat que molts d’ells són servidors públics? No han pensat el mal (i les morts) que causaran aquestes imatges?
-Canvio de canal. Ara veig ERC i JxCAT enmig d’una discussió sobre un dilema filòsofic apassionant: El Teletreball és obligatori, recomanat o obligatòriament recomanat?
Apago la televisió.
Aneu a la merda. Tots juntets. Agafats de maneta i sense mascareta.
Penso que orgullós que estic de pertànyer al col·lectiu sanitari.
Lletres i Gargots 