El nostre oposat ens defineix.
La nostra debilitat ens retrata.
Als superherois els hi passa, i a la nostra societat també.
La nostra societat ha trobat la seva criptonita particular, i aquesta és un virus que ens obliga a estar quiets. La societat del moviment es desmonta quan un virus ens obliga a estar a casa.
I tot allò que havíem construït amb el moviment constant com a pilar fundamental de la nostra existència, tremola.
La societat del moviment s’ha parat per culpa d’un virus. Una malaltia que a nivell comunitari es cura quedant-se a casa. Només cal quedar-se a casa. I no podem, perquè hem fet del moviment la nostra forma de vida.
Moviment sense reflexió. Moviment amb soroll per no escoltar-nos. Moviment per por a estar quiets (i callats). Moviment extern i quietud interna.
Que la societat que en surti de tot això, tingui més quietud externa i més moviment intern.
Lletres i Gargots 