Els Hospitals encara no estan com al març/abril, és veritat, però s’hi estan apropant massa. I el problema de tot plegat és que ens acostem al col·lapse sanitari de març/abril.
I aquest és el drama més gran que us podeu arribar a imaginar. Perquè, quan això passa, en ple segle XXI els ciutadans deixem de rebre tota la intensitat d’atenció sanitària que rebríem en qualsevol altre moment. I això significa la mort de gent perquè no se li oferir allò que se li podia oferir els dia abans (el segon abans) del col·lapse. En ple segle XXI i al primer món. Gent que, superada la malaltia aguda, podria viure molts anys més.
Per això, tot i que hi ha dades que han millorat, no us oblideu que els Hospitals estan pitjor que fa una setmana.
I als negacionistes que no pareu de posar per les xarxes gràfiques que suposadament demostren que els Hospitals no estan al límit, us dic que estigueu tranquils, que si teniu la mala sort d’haver d’ingressar a un Hospital, ens deixarem la pell per què rebeu la millor atenció sanitaria possible. Tot i que això només podrà ser possible si aconseguim, entre tots, que no col·lapsi el sistema.
Lletres i Gargots 