Ara que el temps
està de vacances,
que la vida no avança
i el tacte ens separa.
Ara que el vent
no em bufa a les tardes,
i sé com acaba
el matí de dissabte.
Sort
que abans d’aturar-se
el món quan girava,
giràvem,
giràvem,
fins caure un en l’altre.
Ara que tinc
poc pas a la panxa,
un pes a l’estómac
i pus a l’esòfag.
Sort
que abans d’aturar-se
el món quan girava,
giràvem,
giràvem,
fins creure un en l’altre.
Lletres i Gargots 