Tothom parla del polícia que va fer servir la Taser (i no seré jo qui el defensi, no sé si l’havia de fer servir o no, no n’entenc de pistoles, ni ganes. Que ho investiguin i si es podia haver fet d’una altra manera, que el sancionin o l’apartin o el que sigui…).
Però ningú parla de la indefensió que sovint patim el personal sanitari. Indefensió que, com sempre, patim els professionals que estem a peu del canó atenent als pacients. Indefensió que no pateixen els que estan als despatxos prenent les decisions que afecten a la nostra seguretat. Indefensió que pot sobrepassar els límts de l’àmbit estrictament laboral i, en els casos més desagradables, afectar la teva vida personal.
Així que avui, vull donar tot el meu suport als professionals sanitaris que devien passar un moment horrible mentre intentaven fer la seva feina, en aquest desagradable cas de la Taser.
Una abraçada companys!!!
Lletres i Gargots 
Evidentment que , sempre defensaré al personal sanitari, però en salut mental, hi hauría d’haver la presència de guardes especialitzats en contenció, res de reducció, contenció i poder aturar certs desbrodaments innecessàris, aspecte que, pot afavorir , només amb la presència d’aquest personal, ja aturés els cops. Mai s’ha d’arrivar a fer ús de la violència, i menys amb la Taser que, hagués pogut provocar-li a la nòia una aturada cardio-respiratòria amb la maleïda Taser. Queda evident que, si no la varen poder contenir, hi ha una manca de coneixament en cassos com aquest i no n’hi havia prou amb una doctora. Falta coneixament i capacitat de prevenció.
M'agradaM'agrada