Quin temps més estrany

Quin temps més estrany
que ens ha tocat viure,
el tacte fa por,
l’alè vol ser lliure.

Parlem sense veure’ns,
riem de memòria,
plorem a les fosques
i ens fem els forts amb els nostres.

Com llops sense el grup
ens llepem les carícies,
somniem amb el vent
busquem bones notícies.

Recordo el teus llavis
que ja no puc veure,
els veia una tarda
i podia viure de l’aire.

Els nens s’avorreixen,
els grans se’ns amaguen,
el món implosiona,
i jo només penso en tocar-te.

Llegir més lletres de cançons

Llegir més Poemes


Anar a la pàgina d’inici

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.