Microscòpicament petits

Música: Mario Muñoz

Com la bena que tapa ferides passades
i l’instant que separa uns batecs de rebaixes,
com les mans i les bates comprimint hemorràgies,
hem après que encaixem.

Castells que no cauen.
Microscòpicament petits.
Som dracs que no espanten.
Microscòpicament petits.

I tu saps mirar-me com es miren les fades.

Com els colors de les peces quan no deixen escletxes,
i abraçades perfectes que fusionen planetes,
com les xarxes que pesquen mirades sense aire
hem après que encaixem.

Castells que no cauen.
Microscòpicament petits.
Som dracs que no espanten.
Microscòpicament petits.

I tu saps mirar-me com es miren les fades.

Hem après que tot i ser petits,
llums de sal, miralls d’estels,
quan vivim com onades,
encaixem. (bis)

Castells que no cauen.
Microscòpicament petits.
Som dracs que no espanten.
Microscòpicament petits. (bis)

I tu saps mirar-me com es miren les fades.

Llegir més lletres de cançons

Llegir més Poemes


Anar a la pàgina d’inici

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.