Música: Mario Muñoz
Com la bena que tapa ferides passades
i l’instant que separa uns batecs de rebaixes,
com les mans i les bates comprimint hemorràgies,
hem après que encaixem.
Castells que no cauen.
Microscòpicament petits.
Som dracs que no espanten.
Microscòpicament petits.
I tu saps mirar-me com es miren les fades.
Com els colors de les peces quan no deixen escletxes,
i abraçades perfectes que fusionen planetes,
com les xarxes que pesquen mirades sense aire
hem après que encaixem.
Castells que no cauen.
Microscòpicament petits.
Som dracs que no espanten.
Microscòpicament petits.
I tu saps mirar-me com es miren les fades.
Hem après que tot i ser petits,
llums de sal, miralls d’estels,
quan vivim com onades,
encaixem. (bis)
Castells que no cauen.
Microscòpicament petits.
Som dracs que no espanten.
Microscòpicament petits. (bis)
I tu saps mirar-me com es miren les fades.
Lletres i Gargots 