La rebel·lió de les màquines ja és aquí.
I el pitjor de tot plegat és que ja han guanyat.
Pantalles que brillen més que els nostres cervells, atrauen la nostra atenció cap a una superficialitat que ens allunya més que mai del coneixement.
I ni ens n’adonem. Ans al contrari, ens mirem al mirall del narcissisme i ens veiem més guapos i intel·ligents que qualsevol ésser humà dels que ens han precedit.
Les màquines ja han guanyat a la humanitat.
I ens han guanyat per golejada, sense ni suar, sense armes ni “Terminators”.
Només ens han hagut de posar a les mans uns miralls que brillen les 24h del dia.
Miralls que distorsionen opinió i coneixement, ignorància i valentia, revolució i borregisme.
Jo, nihilista de naixement, accepto la derrota i m’entrego a l’abisme sumegit en els llibres que m’han salvat tants cops la vida, mentre espero resignat, que un humà vingui a per mi sense ni saber que ho fa, només perquè li ordena l’últim (i més ràpid) cercador d’internet.
Lletres i Gargots 