Sempre havia sentit una estranya atracció per les caques.
Sí, les caques.
La merda.
Els trunyos.
Li va costar molt, però finalment va accedir a visitar-se amb un psiquiatra.
No podia negar-s’hi després d’haver-se llançat a sobre d’aquella enorme merda.
Era diumenge i ja feia dies que la seva dona i la dona del seu millor amic, havien quedat per anar a la festa medieval del poble on estiuejava de petita la dona del seu millor amic. Just quan ja estaven tots al cotxe, el seu millor amic el va trucar. El petit estava a 39. Amigdalitis. Es quedaven a casa.
Van decidir anar igualment a la festa medieval. L’alternativa era pitjor.
I allà, en aquell poble, va succeir. Quan va veure aquell majestuós cavall blanc, caminant imponent pel carrer empedrat, alguna cosa va despertar-se dintre del seu cervell. I quan va veure la enorme cagada, no s’hi va poder resistir. Va deixar anar les mans dels seus dos fills, i va córrer a rebolcar-s’hi. Durant uns segons, es va oblidar del món, va posar la seva ment en blanc, i el Nirvana se li va aparèixer en forma d’una pau infinita.
Tot es va acabar quan la dona el va agafar per la camisa i se’l va endur a corre-cuita. El viatge de tornada no va ser fàcil, sobretot perquè no podia treure’s del cap la sensació d’aquella felicitat efímera però immensa.
El dilluns al psiquiatra d’urgència.
No tenia angoixa. No estava deprimit. No sentia veus. No veia visions. No consumia drogues. Diagnòstic: trastorn del control dels impulsos. Tractament: un fàrmac per a disminuir la impulsivitat i una sessió de psicoteràpia a la setmana.
El tractament va ser efectiu. La simptomatologia no es va tornar a repetir i la dona va recuperar la confiança.
Al banc on treballava estaven encantats amb la seva actitud. Cada dia li teníem més confiança, i això es reflectia en el sou i en la responsabilitat.
Tot anava bé fins a aquella tarda.
Havia començat el dia ple d’optimisme, i per a que la seva autoestima no disminuís, havia decidit posar-se el traje de més de 1000€ que reservava per a dies com aquell. Era un dinar-reunió, on es jugaven les condicions de la fusió entre el seu banc i la competència.
Tot havia sortit millor del que havia somniat. El seu cap se’l mirava amb orgull. Va anar al lavabo i va trucar a la dona. Un èxit rotund! Tenien la vida solucionada!
Just en sortir del restaurant i veure aquell preciós doverman, va saber que allò no podia acabar bé. Els companys van començar a encendre’s les cigarretes, però ell no podia treure la mirada d’aquell gos. L’eufòria dels companys de feina anava augmentant a mida que repassaven el pacte que havien signat, però ell no podia treure la mirada d’aquell gos.
Fins que el gos va flexionar les potes del darrere i va començar a cagar.
S’hi va llançar i s’hi va rebolcar uns segons que li van obrir les portes de la felicitat.
Lletres i Gargots 