Tenir fills és una de les cures d’humilitat amb que t’obsequia la vida.
Recordo fa uns deu anys, jo sense fills, parlant amb un company de feina (que fa anys que no ho és, però que ara és un bon amic) que tenia dos fills en edat infantil. Cada matí, quan jo intentava parlar de la notícia estrella del dia, ell em responia que no havia vist les notícies, ja que a la mateixa hora, feien el programa infantil de moda.
Jo l’agafava, i en aquell to alliçonador que et dóna la ignorància, li deia que això no podia ser, que l’hora de les notícies és sagrada, i que havia d’agafar la paella pel mànec, i canviar-ho aquell vespre tant sí com no.
Ara, cada nit, havent sopat, feliç al sofà gaudint amb els fills del seu programa preferit, agafo el record, l’amaneixo, li poso un ou ferrat, i me’l menjo amb patates.
Lletres i Gargots 