A 2 metres

Feia massa estius que no ens veiem,
i el maleït temps fent de les seves inventant-se dreceres
que porten problemes,
furgant la memòria
ara que ho tinc tot en ordre,
marcant una X enmig de la plaça
només per nosaltres.

I allà,
just on em vas ensenyar
a estimar les distàncies on podia tocar-te,
avui hem parlat sense ganes.
I allà,
hem parlat a uns 2 metres,
on cabien estius i cerveses,
on cabien rialles i presses,
on cabíem tu i jo abraçats temps enrere…
just en aquells 2 metres.

Feia massa estius que no ens veiem,
i m’he oblidat de donar-te les gràcies
m’he oblidat d’explicar-te
que vaig començar a viure la nit que
abraçant-me vas trencar la cuirassa.

I allà,
just on vaig aprendre
el gust que tenia la vida
si estava a prop de la teva,
avui només hem parlat i a 2 metres…
on cabien petons i promeses,
on cabien converses eternes,
on cabíem tu i jo abraçats temps enrere,
just en aquells 2 metres.

Feia massa estius que no ens veiem
i ens hem trobat enmig de la plaça,
semblaves feliç per la resta,
semblaves feliç com la resta,
una felicitat postmoderna,
només semblaves feliç
a 2 metres.