Superman

1
El dia en que Superman fa 40 anys, organitza una festa amb els col•legues. Tot es desenvolupa correctament, i acaben alegrement borratxos cantant cançons de l’època del institut enmig del carrer.


2
Quan es lleva a la tarda del dia següent, no recorda com ha arribat a casa, i suposa que (com tantes vegades) algú el deu haver acompanyat.


El primer que fa després d’aixecar-se és contemplar-se en el mirall del lavabo. El sorprenen unes arrugues que observa al costat dels ulls i que juraria que ahir no les tenia. La seva sorpresa s’augmenta quan, en baixar el cap, veu que en el lloc on fa pocs anys hi havia unes perfectes abdominals, ara es comença a dibuixar el que no trigarà en ser un pneumàtic. El nerviosisme s’apoderà del seu cos, i comença a repassar-se per trobar altres signes que demostrin que el seu cos està envellint. De sobte, recorda que en l’últim mes ha notat que, cada cop que es pentina, la pinta queda plena de pèls.


Surt de casa sense saber on anar, i mentre camina sense rumb, se n’adona que la gent ja no el mira com abans. Ara, en passar ell, els homes intenten dissimular una mitja rialla depreciativa, i (el que a ell li sap més greu) les noies l’ignoren. Entra a un bar i es demana una cervesa. Mentre se l’està bevent, el cambrer li diu que fa mala cara i li pregunta si es troba bé. En sentir-ho, Superman agafa el got i li estampa contra la cara i marxa cap a casa.


Quan arriba a casa, s’estira sobre el llit i comença a plorar. Decideix anar a un psiquiatra. Aquest li diu que pateix una Depressió Major, i li recepta un antidepressiu que, tal com li explica, triga unes 4 setmanes en fer tot l’efecte.

3
El dia que el psiquiatra li dóna l’alta, torna a estar en plena forma. De fet, fa molts anys que no es sentia tan bé. Vol demostrar al món (i a ell mateix) que el seu cos no envelleix. Per això quan veu que hi ha un nen jugant amb la barana de manera que si rellisca es mata perquè cau a una immensa cascada d’aigua, pensa que tan de el bo el nen caigués i pogués fer una demostració del seu estat de forma en rescatar-lo.


La mare renya al nen i li diu que surti, que caurà a l’aigua, però el nen no li fa cas. A la mare se li està acabant la paciència i s’aixeca per a endur-se al seu fill. Superman veu com està a punt d’escapar-se-li una oportunitat única, així que, quan la mare va a agafar al nen, utilitza els seus poders per bufar i fer caure al nen cap a la cascada.


Quan el nen ja porta una estona caient, i tothom s’ha girat avisats pels crits d’histèria de la mare, apareix ell. Camina lentament, amb aire de superioritat. En veure’l la gent li comença a dir que s’afanyi, que rescati al nen. Però Superman vol fer-ho espectacular, vol recrear-s’hi perquè la gent observi que està al cent per cent. Quan la mare ja està a punt d’agredir-lo, emprèn el vol el més lentament que sap, i comença a descendir en busca del nen. La gent s’apropa cap a la barana per no perdre’s cap detall del rescat. Superman n’és conscient i encara va més lent.


Quan manquen pocs metres per a que el nen es mati, Superman decideix que ja és el moment d’agafar-lo. Però quan està a punt de fer-ho, se li enrampa el bíceps del braç dret i el nen se li escapa.

Llegir més Relats de Ficció

Anar a la pàgina d’inici

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.